Cultura del Brasil

Des de dalt, esquerra a dreta: capoeira, Tarsila do Amaral, Machado de Assis, la selecció campiona del món el 1970, pão de queijo, Església de Sant Francesc d'Assís a Ouro Preto, una dona tupí, Museu d'Art Contemporani de Niterói, Monumento às Bandeiras a São Paulo.

La cultura del Brasil és majoritàriament occidental i és resultant de la imbricació de la cultura portuguesa europea amb la diversitat de pobles indígenes del territori i els milions d'africans esclavitzats arribats fins al segle xix.[1][2] Entre finals del xix i principis del xx, arribaren diverses onades migratòries d'italians, espanyols, alemanys, austríacs, siris, libanesos, armènis, japonesos, xinesos, coreans, grecs, polonesos, suïssos, ucraïnesos i russos, jugant una funció important en la seva cultura i començant a donar un perfil de societat multicultural i multiètnica.[3][4]

Les nombroses herències portugueses inclouen la llengua, receptes com la feijoada, la religió predominant i els estils arquitectònics colonials.[5] Aquests aspectes, però, van estar influenciats per les tradicions africanes i indígenes americanes, així com les d'altres països d'Europa occidental.[4] Alguns trets actuals de la cultura brasilera són aportacions d'immigrants italians, espanyols, alemanys, japonesos i altres europeus. Els amerindis i els africans van tenir un paper cabdal en la formació de la llengua, la cuina, la música, la dansa i la religió brasileres.[6][7]

Aquest bagatge cultural divers ha ajudat a desenvolupar moltes tradicions que s'han donat a conèixer arreu del món, com el Carnaval brasiler, la samba, la bossa nova, la caipirinha o els bols d'açaí.[8] La seva acolorida cultura crea un entorn que fa del Brasil una destinació popular per a molts turistes, atraient a més de sis milions de turistes cada any.[9][10]

  1. Meade, Teresa A. A Brief History of Brazil. Infobase Publishing, 2009, p. 146. ISBN 978-0-8160-7788-5.  Arxivat 2023-06-14 a Wayback Machine.
  2. Neto, José Martins dos Santos. «Cultura e identidad: interacción y conflicto en la construcción de una cultura común brasileña» (en castellà). Universidad Complutense de Madrid, 18-12-2014. Arxivat de l'original el 2022-02-19. [Consulta: 19 febrer 2022].
  3. Moya, Jose «Immigration and the Historical Formation of Brazil» (en anglès). Oxford Research Encyclopedia of Latin American History, 28-09-2020. Arxivat de l'original el 2021-12-18. DOI: 10.1093/acrefore/9780199366439.013.894 [Consulta: 19 febrer 2022].
  4. 4,0 4,1 Levy, Maria Stella Ferreira «O papel da migração internacional na evolução da população brasileira (1872 a 1972)» (en portuguès). Revista de Saúde Pública, 8, 1974-06, pàg. 49–90. Arxivat de l'original el 2022-01-26. DOI: 10.1590/S0034-89101974000500003. ISSN: 0034-8910 [Consulta: 19 febrer 2022].
  5. «Brasil - La història». Gran Enciclopèdia Catalana, 31-08-2016. Arxivat de l'original el 2019-12-20. [Consulta: 19 febrer 2022].
  6. Freyre, Gilberto «The Afro-Brazilian experiment». The UNESCO Courier: a window open on the world, XXXIX, 5/6, p. 24, 1977, pàg. 13-18. Arxivat de l'original el 2022-02-19 [Consulta: 19 febrer 2022].
  7. Larkin Nascimento, Elisa «Aspects of Afro-Brazilian Experience». Journal of Black Studies, 11, 2, 1980-12, pàg. 195–216. Arxivat de l'original el 2022-02-19. DOI: 10.1177/002193478001100203. ISSN: 0021-9347 [Consulta: 19 febrer 2022].
  8. Fonseca Reis, Ana Carla; Yúdice, George «Culturas brasileiras no mundo. Do país do samba e da caipirinha a um pólo de inovações culturais contemporâneas». Nueva Sociedad, 2008-10. Arxivat de l'original el 2022-02-26 [Consulta: 26 febrer 2022].
  9. Martín Roda, Eva Mª; Nieto Codina, Aurelio. Territorio y Turismo Mundial: Análisis geográfico (en castellà). Editorial Universitaria Ramon Areces, 2014-09-29, p. 374. ISBN 978-84-9961-160-0.  Arxivat 2023-06-14 a Wayback Machine.
  10. Anuário estatístico de turismo 2020 (pdf) (en portuguès brasiler). v. 47. 2a edició. Brasília: Coordenação-Geral de Dados e Informações (CGDI), Subsecretaria de Gestão Estratégica (SGE), Secretaria Executiva (SE), març de 2021, p. 16.  Arxivat 2022-02-26 a Wayback Machine.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search